Vilaniu
Vilaniu, novel·la de Narcís Oller publicada el 1885, ens trasllada a una vila de províncies catalana on la rutina queda trasbalsada per la imminent festa major: forasters, carruatges, enramades i el formigueig dels preparatius. Enmig d'aquesta animació arriba D. Ramon Merly amb el seu fill, i a poc a poc s'hi desplega el retrat d'una societat local moguda per la vanitat, les ambicions polítiques i les rivalitats de campanar. A través dels seus personatges, Oller dibuixa les intrigues, els amors i les misèries que regeixen la vida d'un poble que es creu el centre del món.
L'obra és una mirada lúcida i irònica sobre el caciquisme, la mediocritat provinciana i les aparences que sostenen el prestigi social. Mestre del realisme català, Oller hi combina l'observació costumista amb una crítica afilada de les estructures de poder, fent de Vilaniu una peça clau de la nostra narrativa vuitcentista i un testimoni viu d'una època.
How it begins
Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana. Primera part I Aquella tarde ‘s notava á Vilaniu un brugit extraordinari. Més de trescents forasters havian invadit la vila, y encare ’ls carruatges qu’ arribarian per tot demá ‘l dematí prou ne portarian altres tants. Tots los vehins estavan fora de pollaguera. A Casa-la-Vila, uns donavan lo darrer cop de ma als gegants y al drach, algunas donas recusian los domassos dels balcons, los guarda-termens netejavan llurs carrabinas, los mossos espolsavan lo Consistori, ’ls escrivents tot era cloure sobres, lo secretari posava firmas y segells. Dins de l’iglesia parroquial, lo fuster feya retronar las voltas ab lo ressó de sos cops de martell, las llántias grinyolavan pujant y baixant á gust dels pabordes, y entre la pols que s’aixecava del altar major com blanquinós núvol d’incens, formiguejava una munió d’escolans que resseguian totas las cornisas y repisas clavanthi restelleras de ciris.
Text from Project Gutenberg, public domain.