Aigües encantades
Drama en tres actes estrenat el 1908, "Aigües encantades" ens situa en un poble petit i tancat, dominat per la tradició, la rutina i la superstició religiosa. Hi viu Cecília, una noia inquieta i rebel que somia fugir lluny, més enllà de la ciutat, en busca d'una vida intensa i lliure. Quan arriben de fora homes amb idees noves i la voluntat d'aprofitar les aigües que la llegenda diu encantades, el xoc entre el progrés i les velles creences sacseja la comunitat, desperta resistències i acaba en tragèdia.
L'obra és una de les peces cabdals del teatre modernista català. Puig i Ferreter hi contraposa l'individu fort, assedegat de llibertat, a la massa conformista que s'arrauleix sota el pes del costum i la por. La revolta, l'ànsia vitalista d'inspiració nietzscheana i el conflicte entre tradició i modernitat en fan un retrat encara colpidor de l'eterna lluita per emancipar-se.
How it begins
Sala espayosa a casa de Pere Amat .Al fons la porta d’un corredor que conduheix a l’interior de la casa. També al fons, a l’esquerra, una porta més petita ab dos esgrahons al peu, que conduheix a les golfes. A la dreta del fons un gran armari dins del mur, hont s’hi veuhen fruytes, roba de taula, servey de vaixella y demés coses pròpies. Al costat dret un balcó y cadires. Al costat esquerra la porta que dóna directament a l’escala de l’entrada. En primer terme una taula y un canapè de boga, contra la paret. Pels murs quadros representant vides de sants. L’habitació fosqueja, es monòtona y severa . Tarda avansada d’una festa d’istiu. Se senten tocar les campanes ab un sò planyívol. Un mormol llunyà y apagat de cants y pregaries trenca’l silenci de l’habitació . Cecilia , sola, s’està assentada aprop del balcó llegint. Es una noya magre y pálida, molt nerviosa, morena y petita. Vesteix y va pentinada ab molta negligència y originalitat. Després d’una pausa se senten pujar les escales en mitg d’un gran silenci . Cecilia ( Deixant de llegir, però sense mourers ). Qui hi ha? Vergés ( De l’escala estant, apunt d’entrar ). Un servidor de vostè, Cecilia. ( Vergés es un jove molt corrent; res del seu físich el distingeix d’un qualsevol. No té descripció ).
Text from Project Gutenberg, public domain.