Andrónica
Andrónica és un drama històric d'Àngel Guimerà ambientat a l'imperi d'Albia, un poble anatòlic assetjat pels exèrcits de Bisanci. L'emperador Nicèfor, antic alliberador convertit en tirà sanguinari, veu com el poble que un dia el va elevar al tron ara l'odia tant com l'enemic estranger. Mentre l'abat de Sant Thimur conspira per lliurar la ciutat als bisantins i Heràclias mou els fils del poder, la jove Andrónica esdevé el centre d'una trama de passió, traïció i lleialtat que precipita la caiguda final.
L'obra explora el xoc entre la llibertat d'un poble i el despotisme, entre l'amor i el deure, i la corrupció que rosega qui s'aferra al poder per la por. Guimerà hi dibuixa la dignitat dels qui prefereixen morir lliures abans que ajupir el cap davant l'estranger. Escrita en un català vibrant i poètic, és una mostra del teatre romàntic que va consagrar l'autor com una de les grans veus de la Renaixença.
How it begins
(Gran sala del trono. A una banda y altra arcadas. Las de la dreta conduheixen á fora del palau. Las de la esquerra á las cambras imperials. Al fons lo trono, al que s'hi puja per una ampla escala de molts grahons.) Escena primera (L'abat de Sant Thimur y'l caballer Livani. Aquest ve del interior del Palau. L'Abat de l'altra banda.) Abat: Vos sou, m'apar, lo caballer Livani. Livani: Y vos l'Abat de Sant Thimur. Abat: Diguéume: hont se troba Nicéfor? Livani: En sa cambra voltat de sos fidels que l'aconhortan. Abat: Donchs escoltéu. Jo per tothom arribo del monastir; per vos vinch de Bisanci. Livani: Més baix, l'abat, per Deu, que si us sentissin!… Abat: Avuy, que demá no. Demá nosaltres serém la lley; que duch l'orde suprema conferintme'l gobern de l'Anatolia vensut que siga'l vil traydor Nicéfor rera l'últim combat que be s'acosta. Livani: Si s'acosta!… Miréu: lo sol devalla: ans que torni á aixecarse, á aquesta vila voltarán los exércits de Bisanci que venen triomfadors. De des las torras se'ls ha vist avansar per las fondurias. Abat: Fa tres anys que va alsarse en pes la terra á favor de Nicéfor. Miréu ara! Livani: Ara li restan aquets murs d'argila y ben pochs cors lleals. Per ço gemega tremolant com un nin l'odiós fantasma.
Text from Project Gutenberg, public domain.