BoltRead

Jesús que torna

by Angel Guimerá

ca · ~120 min at 250 WPM

Al castell del comte d’Orlof, un aristòcrata arruïnat i escèptic que torna de París, arriba la notícia que un home misteriós, Nataniel, recorre el país camí de la capital per parlar al Rei contra una guerra imminent. El poble el venera com un sant que cura malalts, apaga incendis i predica la igualtat entre rics i pobres; molts creuen que és el mateix Jesús que ha tornat a la Terra. Mentre els humils l’esperen amb flors, els poderosos veuen en ell una amenaça a l’ordre establert.

Guimerà construeix una paràbola moderna sobre la fe, el pacifisme i la justícia social, on la bondat absoluta xoca amb els interessos del poder i la incredulitat de les classes dominants. L’obra interroga si la pietat i la pau poden sobreviure en un món governat per la guerra, l’egoisme i la desigualtat, i conserva tota la seva força ètica.

Read this book

How it begins

Gran pabelló del palau-castell del comte d’Orlof. Al fons galería de cristalls per hont se veu l’exterior, y al lluny montanyes. A la dreta del pabelló portes que indicaràn conduhir al interior del edifici. A la esquerra una porta que durà al exterior. Es al matí d’un dia clar. Al alçarse’l teló no hi hà ningú a la escena. Escena primera Comte d’Orlof, Baró d’Arding y Carlot. Vénen per la porta de la esquerra y tornen a ajustarla. Duen abdós senyors escopetes de caçera, y en Carlot un aucell gros mort ab les ales llargues que arrosseguen per terra. Comte d’Orlof: No hem tingut gens de sòrt, d’Arding. Baró d’Arding: Jo, encara; sinó que tu m’has dexat tirar a mi per cortesía. Com qu’erem en terres teves… Comte d’Orlof, a Carlot : Y tu, per què fas aquesta cara? Carlot: Jo voldría dir una cosa. Comte d’Orlof: Dígala Carlot, per l’aucellot : Que axò no’s menja. Baró d’Arding: No? Carlot: Jo ja’ls hi havía dit als senyors que avuy no n’era dia… Comte d’Orlof: Y per què no n’es dia? Carlot: Perque surt malament… engegar. Baró d’Arding: Còm es? Carlot: Perque Nataniel s’acosta. Y ja se sab que quan va venint ningú deu engegar armes, que porta desgracia. Comte d’Orlof: Ja n’hi ha portat a n’ell. ( Per l’aucellot. ) Baró d’Arding: Vés, dónal als goços. Carlot: Jo l’enterraría.

Text from Project Gutenberg, public domain.