Josafat
Josafat és el campaner de l'església de Santa Maria, un pagès rude vingut de les Guilleríes que viu reclòs al cor del campanar, entre penombra, encens i silenci, allunyat de tot tracte humà. La seva existència monòtona i gairebé monacal es trastorna quan Fineta, una prostituta que fuig de la justícia, es refugia a la torre. L'home, que mai no havia conegut dona, queda fascinat per ella; el desig reprimit esclata amb violència i la passió es transforma aviat en gelosia malaltissa, possessió i delir, fins a una desenllaç tràgic i destructiu.
L'obra explora el xoc entre la repressió religiosa i l'instint carnal, el fanatisme, la culpa i la força cega de la natura humana. Bertrana hi combina el naturalisme cru amb una sensibilitat decadent i simbolista. Considerada escandalosa en el seu temps, és avui una peça cabdal del Modernisme català.
How it begins
Al campanar de Santa Maria s'hi entra per la capella baptismal. Allí la mística penombra del temple gòtic esdevé tenebrosa. En el frontis, del quadro on Sant Joan Baptista tira aigua amb una petxina sobre la noble testa de Jesús, no s distingeix més que la taca informe de les carns blanques. La gran pila, am sa tapa clavetejada, sos baixos relleus primorosos i l seu contorn elegant, desapareix en l'ombra espessa impregnada de l'especial efluvi que no més es desprén de l'aigua beneita. En l'angle de la capella hi ha una porta oberta a colps de coltell quan edificat el campanar, alguns segles aprés que l'esglesia, hi hagué necessitat de comunicació interior. Fa angoixa endinzar-se per aquell forat rectangular fet a la esbiaixada, sense cap relleu arquitectónic que l'indiqui ni volta que esvaeixi l'idea d'enderrocament que sugereixen les juntures dels carreus. Talment sembla que el mur peni, i al traspassar-lo fredor de pedra esgarrifa al visitant que s'encongeix aclaparat per la pesantor que endevina a sobre seu, en la enorme massa, que sembla cruixir i esmicolar-se a l'empenta immensa de la atrevida nau.
Text from Project Gutenberg, public domain.