L'amic Fritz
Vanitat de vanitats! Així raona Fritz Kobus, un benestant solter d'Huneburg, a l'Alsàcia, quan hereta la fortuna del seu pare. Decideix consagrar la vida al plaer assenyat: bons àpats cuinats per la vella Katel, gerres de cervesa al Gran Cérvol, partides de cartes i cap maldecap de família. Durant quinze anys defuig totes les temptatives de casar-lo, sobretot les del vell rabí David Sichel, infatigable casamenter. Però la primavera, una collita de cireres i la jove Sûzel acabaran trasbalsant la seva filosofia d'epicuri convençut.
És una novel·la lluminosa i tendra sobre el despertar de l'amor en un home que es creia immune a tot sentiment. Erckmann-Chatrian hi pinten amb afecte la vida quotidiana de l'Alsàcia rural, la seva taula, els seus costums i la convivència entre cristians i jueus. Una celebració de l'amistat, dels plaers senzills i de com la felicitat veritable arriba quan menys l'esperem, sovint allà on havíem jurat no buscar-la.
How it begins
Quan Zacaries Kobus, jutge de pau a Huneburg, finà en 1832, Fritz Kobus, son fill, veient-se al cap d'una bella casa de la plaça de les Acàcies, d'una bona hisenda a la vall de Meisenthal i d'un bé de Déu d'escuts col·locats en sòlides hipoteques, eixugà les seves llàgrimes, i es digué amb l'Eclesiastès: -Vanitat de vanitats! tot és vanitat! ¿Quin aventatge donen als homes llurs treballs damunt la terra? L'una generació passa i l'altra ve: el sol s'aixeca i es pon avui com ahir; el vent bufa a tramuntana, i després bufa a migjorn; els rius van a la mar, i la mar no se n'emplena; totes les coses treballen més que l'home no arribarà a dir; l'ull no és mai saciat de veure ni l'orella d'oir; hom oblida les coses passades, hom oblidarà les que vindran; la millor cosa és el vagar… per no haver de fer-se cap retret. Així fou com raonà Fritz Kobus en aquell dia. I l'endemà veient que el dia abans havia raonat bé, afegí encara: -Et llevaràs entre set i vuit del matí, i la vella Katel et portarà ton desdejuni, escollit per tu mateix, a ton grat. En acabat podràs anar o bé al casino, a llegir el diari, o bé a donar un tomb pels camps, per fer-te venir gana.
Text from Project Gutenberg, public domain.