La Mare-Balena
Ricardet, un nen barceloní pàl·lid i delicat, arriba a un poble de mar quan el seu pare, malalt del pit i obligat a abandonar el cafè que regentava a la ciutat, hi compra una caseta vora la platja per passar-hi els seus últims dies. L'aire marí obra el miracle: mentre el pare s'apaga, el fill reviscola, s'enrosseix i guanya forces. Però en Ricardet, vestit polidament i convençut de la seva superioritat, menysprea la quitxalla descalça del poble, i aquella s'hi encara amb burles i hostilitat. La rivalitat creixent troba el seu verí més cruel en l'enveja.
Víctor Català retrata amb prosa densa i sensorial el xoc entre el món urbà i el marítim, la innocència infantil corrompuda pels prejudicis de classe i d'origen. Sota la bellesa lluminosa de la costa batega la tragèdia, el contrast entre la vida que neix i la mort que s'acosta. L'obra mostra com l'enveja i la diferència poden enverinar fins i tot l'edat més tendra, amb la mirada lúcida i pessimista que caracteritza una de les grans veus de la literatura catalana.
How it begins
Ricardet era fill d'un bon home del poble que, de jovenet, havia anat a Barcelona per fer de mosso de cafè en el que un parent llunyà tenia en una barriada extrema de la ciutat: allà es casà amb la filla de l'amo, i anant temps -no molt temps- havia esdevingut amo ell mateix, per mort del sogre que, darrera el taulell, havia arreplegat, junt amb uns pocs milerets de duros, una malaltia de pit que l'acabà abans d'arribar a la vellesa. El gendre ho havia heredat tot: establiment, cabal i malaltia; i quan sos lleus, trepanats com bresques i plens de la pols infecta del cafè, foren sols niers de microbis incomptables, els metges li ordenaren ___reposar_, deixar el negoci i anar-se'n a fora. Aleshores el bon home pensà en el poble nadiu, i, ofegant recances de la muller i ambicions pròpies, vengué el cafè i emprengué el camí de son exili, amb la tristor als ulls, la lassitud als membres i la mort arrupida en les entranyes. Ja en el poble, comprà una caseta vora el mar i s’hi instal·là amb l'esposa i el fill, esperant mansament l'hora en que el destí hagués decretat l'execució de la sentencia.
Text from Project Gutenberg, public domain.