Les gràcies de l'Empordà
Les Gràcies de l'Empordà és un llibre de prosa poètica que Pere Coromines va covar a la llar paterna, congeminar a Barcelona, escriure a Sant Pol de Mar i llegir a Figueres, on va presidir els primers Jocs Florals de l'Ateneu Empordanès. Estructurada en setze «gràcies», l'obra arrenca d'un costum familiar de câl Parent, de Viura: regar l'hort de Riberó només a posta de sol. D'aquesta imatge, l'autor —barceloní de naixement però esqueix d'una vella soca empordanesa— desplega un cant a la terra dels seus avis, teixit de paisatges, noms de cases, llegendes i records que el pare li va encomanar i la mare li va fer sentir com a poesia.
Pel rerefons hi batega la tensió entre origen i pertinença: el sentiment d'haver viscut espiritualment a l'Empordà sense ser-ne fill directe, i la idea que el ritme heretat de la sang marca la vida. D'estil ponderat, evocador dels poemes didàctics de la decadència llatina que Coromines llegia, és una obra cabdal per entendre la identitat empordanesa i l'arrelament a la terra.
How it begins
A câl Parent, de Viura, tenen un hort part d’allà dels Campells, a les feixes de Riberó, on per una costum antiga no’ls hi donen l’aigua fins a posta de sol. Heus aquí un fet que no en farieu cabal i que malgrat això ha reglat amb el seu ritme segur la meva vida. No poguent regar fins després de la posta de sol, els de câl Parent van a Riberó cap al tard. Quan els demés tornen a casa, ells se’n van a l’hort, i quan la gent del poble es fica al llit, tot just els de câl Parent arriben pels Tipanys i travessen el Ricardell de bella nit. A còpia de seguir-se per anys i segles, de l’un gènere a l’altre, aquesta costum de sortir a regar a posta de sol, els de câl Parent han centrat el tragí de la seva vida en la constant i puntual virtut d’anar a tot arreu quan els demés en tornen. Un hom diria que fan tard i no és així, sinó que obren moguts per una força irresistible que pua en els fonaments del ser aqueixa perfidiosa energia de disposar els treballs i els dies segons un ordre regular que té per migdia la posta de sol.
Text from Project Gutenberg, public domain.