Pinya de Rosa. Volume 1, Books 1-3
Amb el pròleg que obre aquest aplec, Joaquín Ruyra recull i clou definitivament la llarga sèrie de marines i boscatges que havia anat publicant en revistes, diaris i llibres. El nom «pinya de rosa» —el nus que els mariners teixeixen al capdavall d'una corda perquè no s'esfilagarsi— bateja aquest recull com el nus final d'aquella obra. Aquest primer volum aplega els llibres 1 a 3: narracions i estampes de la costa i del bosc catalans, treballs antics que l'autor ha revisat lleugerament, sobretot per depurar-ne castellanismes, tot debatent fins a quin punt calia esmenar-los sense trair-ne el sabor original.
L'obra cerca la bellesa arran de terra, en el paisatge marí, la gent senzilla i la fe cristiana que l'amara sense pretensió mística. Ruyra hi reflexiona també sobre l'ofici d'escriure, la fidelitat lingüística i l'amor dels lectors envers els textos que estimen amb defectes i tot. És una peça cabdal de la prosa modernista catalana, on la riquesa de la llengua i la mirada tendra sobre el món natural fan de Ruyra un dels grans estilistes de les nostres lletres.
How it begins
«Amb aquesta salutació, tan corrent a la nostra terra i tan catòlica, he volgut, llegidors meus, donar-vos la bona rebuda a les portes del meu llibre. Així sabeu ja quina es la fe que professo, i espero que rebutjareu qualsevulga interpretació, que contra aquesta fe poguésseu donar als meus pensaments.» «No he pas tractat d'escriure una obra mística: no m'he preocupat més que de cercar la bellesa, i l'he cercada molt terra a terra; però, si l'he assolida rai, no deixareu de sentir-hi la flaire de la mà de Déu. Ara, si, per torpesa(1) meva, hagués quedat(2) quelcom mal sentós dins aquestes planes, prec-vos que ho esborreu amb caritativa intenció i que no m'ho tingueu en retret a l'altre món.» [Notes de lautor: (1) Turpitud. (2) Entrat.] Aquestes paraules, amb les quals vaig encapçalar el meu primer aplec de Marines i Boscatges, vull que acompanyin també el present, que, perquè prengui un caràcter definitiu, batejo amb un nom especial. Quasi totes les composicions que integren aquest aplec són les mateixes que ja coneixen els meus antics llegidors; i, si bé les he reformades una mica i n'hi he afegida alguna, espero que la bona olor de cristianes no s'hi haurà pas esbravat.
Text from Project Gutenberg, public domain.