Tres Anglesos S'esbargeixen
Tres homes anglesos —el narrador, Harris i George— senten que la vida domèstica i la rutina els avorreix i que els cal «un canvi» complet. Després de descartar excuses i pretextos per justificar-se davant les esposes, decideixen deixar enrere les famílies durant unes setmanes i emprendre plegats una excursió en bicicleta per Alemanya, tot recorrent la Selva Negra i altres indrets. Pel camí viuen tota mena d'equívocs, malentesos amb la llengua, topades amb costums estrangers i petites desventures que el narrador relata amb to despreocupat i divertit.
L'obra, continuació de la cèlebre «Tres homes en una barca», és una comèdia d'observació sobre l'amistat masculina, el matrimoni i el xoc entre el caràcter anglès i el continental. Amb una ironia tendra i digressions plenes d'anècdotes, Jerome retrata les manies humanes i el desig universal d'evasió. Importa perquè mostra, amb humor intemporal, com els viatges revelen tant els pobles visitats com els qui hi viatgen.
How it begins
A tres homes els cal un canvi. -Acudit que demostra el mal que prové de la decepció. -Covardia moral de George. -Harris té idees. - Rondalla de l'antic mariner i l'inexpert yachtman. -Una tripulació ben amical. -Perill de fer-se a la mar quan el vent ve de la terra. -Impossibilitat de salpar quan el vent ve de la mar. -Els arguments de Ethelbertha. -La humitat del riu. -Harris proposa una tournée en bicicleta. -George pensa en el vent. -Harris proposa la Selva Negra -George troba obstactes en els turons. -Pla que Harris ha triat per a pujar pels turons. -Mistress Harris interromp. -El que ens cal, a nosaltres- va dir Harris -és un canvi.- A l'ensems s'obrí la porta i Mistress Harris tragué el cap per dir que Ethelbertha l'havia enviada a recordar-me que no devíem trigar a ésser a casa amb motiu de Clarence. Jo penso que Ethelbertha s'amoïna massa pels nens, car positivament al noi res no li passava d'estrany. Amb la seva tia havia sortit aquell matí; i succeeix que, si ell esguarda amatent l'aparador d'una pastisseria, ella el fa entrar i li compra bunyols de crema i dames d'honor fins que el petit insisteix que en té a bastament i refusa menjar cap altra llaminadura qualsevol.
Text from Project Gutenberg, public domain.