Tres Homes Dins D'una Barca (Sense comptar-hi el gos)
Ens trobem amb tres amics hipocondríacs —George, Harris i el narrador— que, convençuts d'estar greument malalts i necessitats de repòs, decideixen emprendre, acompanyats del gos Montmorency, un viatge en barca riu Tàmesi amunt. El que comença com una cura de salut es converteix en una successió d'episodis còmics: tendes que no es planten, menjars desastrosos, baralles amb llaunes de pinya i tota mena de petites catàstrofes domèstiques traslladades a l'aigua. Entremig de les peripècies, el narrador es deixa endur per digressions, records i reflexions inesperades sobre la vida, la natura i la història dels llocs que voregen.
Més enllà de l'humor, l'obra és una celebració de l'amistat, de l'oci i de la fugida de les pressions de la vida moderna. Jerome retrata amb ironia tendra les debilitats humanes —la mandra, la vanitat, l'autocompassió— i converteix el fracàs quotidià en motiu de rialla. Publicada el 1889, ha esdevingut un clàssic perdurable de la literatura humorística anglesa, encara fresc i divertit per la seva mirada amable i intemporal sobre la condició humana.
How it begins
ACLARIMENT. Les anotacions al text referenciades així () corresponen a notes de l'autor o del traductor, i es troben al final de cada capítol. D'altra banda, les referenciades (*) són notes de la transcripció, i es troben totes al final del text. CAPÍTOL I Tres invàlids.—Patiments de George i de Harris.—Un que és víctima de cent set malalties fatals.—Útils prescripcions mèdiques. —Remei contra la malaltia del fetge, per a ús dels nois.—Nosaltres tenim un gran cansament i una veritable necessitat de repòs.—Una setmana(!)… sobre l'Oceà(?).—George proposa el riu.—Montmorency fa una objecció.—Moció original, presa per majoria de tres veus contra una. Ens trobàvem tots quatre—George, Guillem Samuel Harris, Montmorency i jo—asseguts dins la meva cambra. Enraonàvem, tot fumant, de la nostra situació desesperada (és, aquest, el punt de vista medical en que em poso). Ens hi sentiem sense esperit, i, en conseqüència, força inquietats. Harris ens contà que, de vegades, era atacat de rodaments de cap tan extraordinaris, que arribava a no saber el que es feia. George, tot seguit, ens va dir que ell també patia rodaments de cap sota els quals no sabia el que es feia.
Text from Project Gutenberg, public domain.