Arran del Cingle
Arran del Cingle narra el retorn d'en Biel al poble de Cassanelles després de complir condemna. Marcat pel seu passat de presidi, troba portes tancades, fredor i rebuig: ningú no li dóna feina ni li torna l'antiga amistat. Incapaç de reprendre el dur treball de la terra i revoltat per la misèria, decideix viure pel seu compte, pescant a les gorgues i recorrent els boscos del terme. S'instal·la a les ruïnes de la torre del Barbut, vora el cingle de Mal-vent, un indret que els pagesos temen perquè el creuen ple de bruixes comandades pel rei dels bruixots.
L'obra entrellaça el realisme rural amb la superstició pagesa, contraposant la raó d'en Biel a les pors ancestrals de la pagesia. Hi batega el tema de la marginació social, del retorn impossible i de la lluita d'un home sol contra el rebuig d'una comunitat. Amb un paisatge muntanyenc viu i amenaçador, Morató dibuixa la tensió entre l'individu i el poble, i la força de qui s'aferra a la terra que estima.
How it begins
El dia que va tornar al poble amb la llicència, ja la va endevinar, la seva sort. La mala cara dels uns i la fredor dels altres, l'aire de tant se me'n dóna dels propis i el posat garneu dels estranys, varen ser per a ell l'anunci de la vida de penes i fatics que anava a empendre. Prou va trucar-hi, a totes les portes; prou va maldar, per a guanyar-se de bell nou la voluntat dels que havien estat els seus amics… Tot va ser en va. Allí on abans hi tenia sempre braços oberts que l'esperaven i rialles de goig que l'acollien, no hi trobava res més que visatges sorruts i portes tancades: tancades per a ell, encara que es mostressin esbatanades al sol d'ample a ample. Als primers temps de ser al poble, quan, amb l'alegria de reveure els camps i vinyes on havia passat feliç la seva infantesa, tenia encara l'esperança de tornar a ser el mateix d'abans, recobrant, a còpia de ben obrar, les amistats perdudes, havia provat de treballar. Però el mal va ser que, per tot on demanava feina, li deien de no.
Text from Project Gutenberg, public domain.