Els camins del paradís perdut
Ajuntades en un sol volum, aquesta obra recull dues llegendes medievals que comparteixen un mateix anhel: la recerca del Paradís perdut, l'hort de l'Edem custodiat pels Querubins després de l'expulsió d'Adam i Eva. La primera, d'arrel cèltica, narra les meravelloses navegacions de Sant Brandan i els seus monjos, que solquen la mar oceana entre illes prodigioses, bèsties estranyes i visions sobrenaturals. La segona, d'origen bizantí, segueix les incansables pelegrinacions dels tres monjos Teòfil, Sergi i Higini cap a les confins de la terra. Llorenç Riber n'ofereix una refosa en una llengua catalana rica i arcaïtzant.
Més enllà de l'aventura, l'obra és una meditació sobre el desig humà d'eternitat i la nostàlgia de l'estat de gràcia originari. La curiositat per allò inabastable mou els pelegrins, però el camí mateix —la fe, la penitència, la contemplació— esdevé la veritable arribada. Riber, mestre de la prosa noucentista, dignifica un imaginari cristià antic i el retorna, esplèndid, a la tradició literària catalana.
How it begins
Ajuntades en aquest volum, van dues llegendes d'origen ben distint, jatsia que l'orientació n'és una i la mateixa, ço és, la recerca del Paradís, del qual se'n llegeix en el Gènesi: -I plantà Jahvé Déu un hort a Edem, a l'Orient, i allí posà l'home que havia format. I Jahvé Déu va fer brotar de la terra tota llei d'arbres, goig dels ulls, delícia de la boca, i al mig del Paradís, l'arbre de la vida i l'arbre de la ciència del bé i del mal. I un riu sortia d'Edem per regar el Paradís i d'aquí s'esbargia i feia quatre caps. Nom de l'un, Fissó, i ell cenyeix tota la terra d'Hevilà, allí on se troba l'or -i l'or d'aquella terra és el bo- i allí el bedeli i la pedra d'ònix. I el nom del segon riu, Geó, i ell cenyeix tota la terra de Cus. I el nom del riu terç, Tigris, qui va devés l'Orient d'Assur. I el riu quart, l'Éfrates.- En qual manera Adam i Eva foren expel·lits de l'hort de l'Edem després de la desobediència, diu la Sagrada Pàgina: -Llavors Jahvé Déu va fer per Adam i sa muller, gonelles de pell i els vestí. I digué Jahvé Déu: -Vet aquí, ja l'home s'és fet com un de nosaltres, coneixedor de bé i de mal.
Text from Project Gutenberg, public domain.