Els vells
Drama en tres actes d'Ignasi Iglesias, estrenat al Teatre Romea de Barcelona el 6 de febrer de 1903, que retrata la vida d'uns vells obrers d'un barri humil a les portes de l'hivern. L'Ursula i en Joan, que envelleixen amb l'esperança posada en el casament de la seva filla Engracieta amb l'Agustí, conviuen amb la Susagna i en Valeri, una parella sense fills que tem quedar sola i desemparada el dia que les forces o la feina els faltin. Entre el fred del braser i les converses quotidianes, es va teixint el drama de la dependència, la malaltia i la incertesa de la vellesa pobra.
Obra cabdal del teatre social català, "Els vells" denuncia amb tendresa i cruesa el desemparament dels treballadors ancians en una societat industrial sense xarxa de protecció. Iglesias hi planteja la solitud, la dignitat i la por de ser una càrrega, fent d'aquests personatges humils un retrat commovedor i universal.
How it begins
Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en el “Teatre Català”, Romea, la nit del 6 de Febrer de 1903, baix el següent repartiment: Ursula, D.ª Agna Monner; Susagna, D.ª Maria Morera; Engracieta, D.ª Dolors Delhom; Joan, D. Enric Borràs; Valeri, D. Iscle Soler; Agustí, D. Joan Domènech; Xalet, D. Jaume Capdevila; Olaguer, D. Jaume Martí; Geroni, D. Cecili Rodriguez; Pere, D. Francisco Bals; Menut, D. Modest Santolaria; Borra, D. Vicens Daroqui; Tit, D. Jaume Virgili; Calderí, D. Agustí Antiga; Rovellat, don Alfons Marxuach; Vador, D. Casimir Ros. Director artistic: D. Enric Borràs. ACTE PRIMER Interior d’una sala, am les parets emblanquinades. Al fons, un balcó am cortinetes blanques, que dóna al carrer. Davant del balcó hi ha un braser encès. Al primer terme de la dreta, una arcova am cortines mostrejades, de color d’alenquins i am serrell blanc, am borles, veient-se’ls peus d’un llit de caoba, i una estora a terra; a continuació, una porta. Al primer i segon termes de la dreta, dugués portes més: l’una comunica al menjador i l’altra a un dormitori. A la dreta del fons, una tauleta coberta amb un tapet senzill; a l’esquerra, una calaixera de caoba, damunt de la qual hi ha una escaparata i dos pitxells de porcel·lana am flors artificials.
Text from Project Gutenberg, public domain.