Lladres
A la pallissa d'un hostal de carretera, els carreters i mossos de quadra es queixen que cada setmana desapareix alguna cosa: un estrijol, una ventrera dels matxos, petites pertinences del bestiar. En Cisco, el jove encarregat de donar palla als animals, i en Vicens, més desconfiat, sospiten que entre la mateixa gent que freqüenta l'hostal s'amaga un lladre. Entre cançons burletes, baralles per quin matxo és el millor i el tracte quotidià amb traginers com el Gravat i el Salau, l'ambient s'enrareix fins que les sospites apunten cap a algú concret.
L'obra retrata amb llenguatge popular i viu el món humil dels hostals i camins de l'època, on la pobresa i la convivència forçada alimenten la desconfiança. Iglesias, mestre del teatre social català, hi explora la dignitat, la sospita injusta i la moral de la gent treballadora amb una mirada propera i compromesa.
How it begins
L'escena representa l'interior d'una pallissa d'un hostal, de tons grisencs i amb el sostre farcit de trenyines. La paret de la dreta obstrueix la meitat d'una arcada de pedra que arrenca del mig del fons, veient-se'l pati tot embarraçat am feixos de canyes seques, galgues, un paller i uns quants arbres sense fullatge. A l'esquerra, a l'alçada de tres metres, hi ha un finestral am la porta estabellada i una estora vella pera privar que passi l'aire. Arran del mateix, sostingut per dos pilans de maons, hi ha un sostre de fusta am barana de troncs de pi, am molta palla estivada. A primer terme, de part a part de l'escena, hi ha una altra arcada de pedra. A l'esquerra, una obertura que dóna al deposit del gra. A la dreta, una porta que comunica a l'estable. A les parets, moltes estaques, de les que pengen els guarniments del bestiar. En una estaca de la dreta del primer terme, un fanal, encès. Enganxats a la porta de l'estable hi ha uns "Goigs a Sant Antoni de Padua"; i a tot volt de l'escena, algunes forques, escombres de bruc, sacs plens de garrofes, dugues rodes de carro, etc.. A sota la pallissa hi ha un bon tou de palla i un banc o troç de boscall arrambat a la paret. Es negra nit, en plena tardor.
Text from Project Gutenberg, public domain.