BoltRead

Lo rondallayre

by Francesc Maspons i Labrós

ca · ~130 min at 250 WPM

N’era una dona que, fent llenya en un bosc, és raptada per un os que la fa mare d’en Joan, mig home mig bèstia, dotat d’una força descomunal. Després de matar l’os i fugir amb la mare, el jove parteix món i recluta companys tan extraordinaris com ell: l’Arrenca-pins, l’Escoltim-escoltaina, En Gira-muntanyes i en Bufim-bufaina. Junts viuen proeses arreu fins que, traïts per un pagès astut, es dispersen. Llavors en Joan de l’os arriba tot sol a un palau encantat, on una mà blanca i misteriosa el guia entre cambres luxoses, i comença la veritable aventura que el durà a desencantar princeses i baixar a móns subterranis.

Aquesta rondalla popular catalana, recollida per Francesc Maspons i Labrós, encarna la força bruta domada per la raó, el coratge i la lleialtat entre companys desiguals. Hi batega l’imaginari més antic del nostre folklore: gegants, encantaments, el viatge iniciàtic i la victòria de l’humil. El seu valor rau a preservar la llengua i la veu del poble en la seva forma més genuïna.

Read this book

How it begins

N’era una dona que en un bosch feya llenya, quan del fons de la boscuria, n’isqué un os que s’abrahoná al seu dessobre y se la endugué vers la seva cova. Tingué tracte ab ella y la feu mare d’un noy, mitg os, mitg persona, lo qui aná creixent tant en edat com en lletjesa y mes que tot ab una forsa que espahordia. Com que tot just petit, volgué fugir de la cova ahont era y aná á obrir la llosa que’ls clohia, feta sols pera gegans, la qual remogué, mes en cap manera pogué alsarla, pus encara no era prou la sua forsa. Quan torná l’os ho va coneixe y fou tan enujat, que volia menjarsel sino fossen estats los prechs de la sua dona, per tal qu’era esposa y mare. Mes lo noy era estret en aquella pregon masmorra y volia fugirne, y així altra volta fora l’os, ab forsa y manya de son punt arrancá la llosa y fugí juntament ab la sua mare. L’os quan va adonarsen se posá á perseguirlos y prompte’ls aconseguí.

Text from Project Gutenberg, public domain.