Tradicions religiosas de Catalunya
Las "Tradicions religiosas de Catalunya" reuneixen un seguit de llegendas piadosas que Agna de Valldaura recull de la boca del poble, conservadas oralment de generació en generació. Al costat de las tradicions ben catalanas —Sant Jordi, Santa Maria del Socors, Sant Ramon de Penyafort, lo Sant Crist de Lepant ó Santa Eularia— l'autora interpola altras rondallas pera donar varietat al recull. Las narradoras solen ser velletas que, vora la mar ó á la llar, expliquen miracles com lo de la Mare de Deu del Remey de Caldetas, trobada per un bou que gratava la terra, ó l'origen de Las Tres Illas.
L'obra val sobretot com á testimoni fidel de la fe popular, la credulitat dels vells y l'escepticisme dels joves, y l'arrelament de la devociò mariana al paisatge catalá. Valldaura no disfressa pas las contalles ni hi afegeix de sa cullita: las deixa ab sa propia fesomía, defectes inclosos, perque lo poble "deu retratarse" tal com es. Es, doncs, un document de folklore religiós, breu, senzill y entranyable, que preserva una veu col·lectiva que d'altra manera s'hauria perdut.
How it begins
Las tradicions religiosas aquí á Catalunya son abundantas; pero las propias y exclusivas nostras ó sia aquellas que 's refereixen á cosas ó casos de la terra ja no 'u son tant y solen pecar de monótonas; aixís es que al fer la present colecciò á fi de donarli un xich mes de varietat, las havem interpoladas, posant al costat de las de SANT JORDI , SANTA MARIA DEL SOCORS , SANT RAMON DE PENYAFORT , LO SANT CRIST DE LEPANT , y SANTA EULARIA catalanas pel assumpto de que tractan, las de LO NIU DE VESPAS , MALCUS , SAN VICENS FERRER , LO PELEGRÍ y alguna altra, catalanas solament per tradiciò. En general no las havem volgudas disfressar afeginthi de la nostra cullita, donchs sabem millor que ningú que lo que la nostra fantasia hi haguera pogut afegir, no mes hauria estat bo que per ferlashi perdre sa propia fasomía. Lo poble deu retratarse ab sos defectes si 's vol traure profit del estudi que d' ell se fassa; d' altre manera no 's retrata al poble, sino que 's crea una cosa ficticia que participant de lo académich y de lo popular no es ni una cosa ni altra.
Text from Project Gutenberg, public domain.