Argelaga florida
A la memòria del seu pare, el pintor Joan Roig i Soler, Josep Roig i Raventós reuneix en «Argelaga florida» un seguit de narracions breus arrelades al paisatge marí i muntanyenc de la Catalunya rural. El recull s'obre amb «Joan el miracler», la història d'un violinista genial que, esgotat per la glòria dels escenaris i turmentat per la por de defraudar el públic que espera d'ell un miracle cada nit, torna malalt d'esperit a la casa pairal de la seva infantesa. Al seu costat desfilen pescadors, velles encaputxades, malalts i moliners, figures humils retratades amb tendresa entre ermites, barques velles i camins trencats.
Els relats palpiten amb un lirisme modernista que fon natura, fe i memòria: l'albada que encén el cel, els ocells que desperten, l'orgue d'una parròquia perduda. Roig i Raventós, metge i escriptor, hi aboca la nostàlgia de la terra, el pes del dolor humà i el conhort que ofereixen el record i la bellesa senzilla. Importa com a mostra delicada de la prosa noucentista catalana, atenta a l'ànima dels desvalguts i a l'esperit del país.
How it begins
A la memòria del meu pare en Joan Roig i Soler, pintor de claretats, adreço aquests humils esplais, que en hores de repòs, ran del mar i al cim de les muntanyes, refan la meva ànima de la fadiga ciutadana. INDEX. JOAN EL MIRACLER. LA IMATGE. LA MARQUESA DE LA PLATJA NEGRA. LA BARCA VELLA. EL MALALT NOU. L'ABISME. LA MOLINERA. LA BOIRA. LA CONGESTA. GEMMA. JOAN EL MIRACLER. El jorn s'anava encenent, i amunt del cel els estels s'apagaven. Hom sentí la remor del forrellat del temple; i darrera el sagristà, que va obrir per a difondre solemnialment el toc d'oració en el silenci matinal, va entrar la primera vella eixoplugada dins una caputxa negra, tota encorbada i trèmola. En Joan va deixondir-se i va deixar tebis els llençols, lliures de la martiritzadora cremuja, i es vestí prop del llit de capsal ufanós que l'havia reposat del capolament que dóna tota una jornada d'anar cavalcant per mals viaranys. I baixà per una escaleta estreta i fosca, després d'obrir el finestró de bat a bat. Menjà quelcom, tot garlant amb la minyona de l'hostal, i altre cop cavalcà el mul calmós que de tant en tant sacsejava la pell per a fer fugir les mosques de fibló roent. -Ara tornem-los-hi a maiar fins a mig dia… ja en pagarà el delme d'aquesta feta! Tantes de hores cruixeix… Que va?..
Text from Project Gutenberg, public domain.