Paulina Buxareu
Paulina Buxareu és una novel·la de Josep Maria de Sagarra ambientada en bona part en un poblet d'estiueig no gaire lluny de Barcelona, on el narrador coneix el seu amic Víctor Buxareu i la seva família, ocells de pas que hi recalen un sol estiu. A partir d'aquesta trobada s'estén la història dels Buxareu, marcada per la figura de Paulina, una dona vinculada a la casa i al pas del temps, els amors i desamors, els interessos familiars i les petites misèries i tendreses de la vida burgesa i pairal catalana.
L'obra brilla per la mirada irònica i sensual de Sagarra, que retrata amb prosa rica i poètica el paisatge, els costums de la colònia estiuejant i les passions humanes. Sota l'anècdota costumista hi batega una reflexió sobre l'enyor, el desig, l'egoisme i la fugacitat de la felicitat. És una peça important de la narrativa catalana del segle XX, on l'autor desplega tot el seu talent líric per fondre natura, sentiment i una aguda observació social.
How it begins
En aquest poblet no hi tinc casa pròpia ni llogada, ni una llenqueta de terra, ni una tomaquera tan sols; no m'hi lliga cap interès material, per petit que sigui. Això és causa que el seu record no faci trontollar el meu egoïsme: ni em treu la son el presseguer exposat a la golafreria pública, ni el mestre de cases que no fineix mai la paret del galliner. Aquest poble no és gaire lluny de Barcelona; permet l'anar i venir cada dia; cosa que el fa assolible a molta gent de despatx. Però, sigui pel que sigui, la concurrència hi és escassa; i no pas per falta d'aigua, ni de verdor, ni de bones vistes. No vol dir tot això que en el poblet deixi de formar-s'hi colònia. Ben al contrari; hi ha una mena de colònia reduïda, ensopida; d'aquestes colònies que, encara que siguin d'estar per casa i dispensin de tot enfarfec sumptuari, tenen l'inconvenient gravíssim que les trobes a cada moment i no t'és possible donar un pas si no és en comunitat. Però jo confesso que es pot passar per això i molt més, perquè el poblet s'ho val i ho fa perdonar tot. Com que és en una vall pregona i els pendents li venen a sobre, per tot arreu se sent una cançó d'aigua que no s'acaba mai.
Text from Project Gutenberg, public domain.