Sang Nova / Novel, la muntanyenca (Volumes 1 and 2)
Sang Nova (publicada pòstumament el 1900) narra el retorn de Ramon de Montbrió, jove enginyer format en les ciències modernes, a la seva vall pairal de l'Alta Garrotxa cap a 1866. Acollit pel seu vell oncle rector, que somiava fer-ne un eclesiàstic, Ramon retroba la terra dels avantpassats i s'enamora de la Mariagna, la pubilla muntanyenca que dóna nom al segon volum. Entre paisatges aspres i costums ancestrals, l'home de progrés xoca amb un món rural fet de tradició, fe i passions primitives, en una trama de tensions familiars, amoroses i socials que el sacseja profundament.
L'obra contraposa la modernitat científica i el pes del passat, el racionalisme urbà i la força telúrica de la muntanya, alhora que explora la identitat catalana, l'arrelament i la regeneració moral. Vayreda, pintor i escriptor olotí marcat per les guerres carlines, hi aboca un coneixement íntim del territori i una prosa rica i sensorial. És una fita de la novel·la rural catalana, pont entre el romanticisme i el realisme, que perdura per la seva mirada lúcida sobre el conflicte entre tradició i progrés.
How it begins
Estimadíssim Ramon: acabo de rebre la teva, de tan enyorada, ja no esperada lletra, de la qual dedueixo amb ver goig que, donant per clos el període de tos estudis complementaris, que en dius, i de tes corribandes científiques, comences a sentir la necessitat de fixar ton esperit i d'instal·lar-te definitivament en ta pairal, a l'objecte de remugar i donar sentit pràctic al cabal de coneixements que ton geni inquiet i ton afany de veure i d'investigar t'ha d'haver proporcionat. Molt me plauen tes resolucions, i plau-me, més que totes, la de segellar-los amb una visita al pobre vellet que, malgrat tos llargs desviaments, no t'ha perdut mai de vista. I plauen-me, no perquè pensi poder auxiliar-te amb profitosos consells, sinó perquè em sembla que ella significa una sanitosa evolució en el curs de la teva vida, evolució que per força m'ha d'ésser grata, des del moment que et porta cap aquí. Sí, fill meu! O jo no entenc res del cor humà o ta anunciada visita, més que el caràcter de consulta, revesteix el de reparació. Ta epístola traspua, a més d'aquella bondat ingènita del teu cor, un cert deix de penediment que no pot haver-lo dictat més que la consciència de l'apartament en què has viscut del que tants anys t'ha fet de pare.
Text from Project Gutenberg, public domain.