Lo rondallayre, Tercera série
Era un jove esvalotat i temerari que, després de provocar la mort dels seus pares a disgustos, malgasta l'herència i se'n va pel món a la bona de Déu. Un cavaller —en realitat un màgic— el pren al seu servei per guardar un castell encantat, amb la condició que no obri mai tres portes. Vençut per la curiositat i la set, el jove desobeeix: descobreix una pica de llet que li torna el dit de plata i, finalment, una burra encantada que l'avisa del perill. Tots dos fugen, i amb un mirall, una bola de sabó i una ampolleta d'aigua van conjurant els obstacles màgics que el cavaller els posa al darrere.
Aquesta rondalla, recollida per Francesc Maspons i Labrós, recull motius universals del conte popular: la prohibició transgredida, la fugida màgica amb objectes prodigiosos i l'ajut de l'animal encantat. El seu valor rau a fixar per escrit la tradició oral catalana en la llengua i la parla vives del poble, preservant un imaginari folklòric que altrament s'hauria perdut.
How it begins
Era un jove viu y revolt que no donava repós á ningú y menos als seus pares á qui arribá á matar de tans disgustos. Un cop sol, se dongué encara mes á la vida revolta, perdé casa y tot quan li havia quedat de sos pares y se n’aná pel mon camina que caminarás á la bona de Deu, sens saber ahont darla. Heuse aqui que un dia vejé venir per lo mateix cami qu’ell duya, á un cavaller, lo qual en ser que fou devant del noy lo aturá y li va preguntar ahont anava. Lo jove li respongué que no tenia direcció fixa, donchs que no tenint casa ni medi de viure, anava alli ahont millor á la sort li plahia. Ohit lo qual per lo cavaller, li va dir que si era aixis, que’s quedés ab ell, que li donaria una feyna ben descansada y era la de guardarli solzament son castell. Lo jove’n fou content, mes lo cavaller li doná, per proba, la brida del cavall perque’n fes unas sabatas, á fi de coneixe lo que’l noy faria y si era prou digne de que se’l quedés. Mentrestant lo cavaller se’n aná.
Text from Project Gutenberg, public domain.