Lo Rector de Vallfogona
Sala blanca a la rectoria de Vallfogona: allà viu mossèn Francesc Vicent Garcia, el cèlebre Rector poeta, home d'enginy agut i cor generós que ha acollit la viuda María i els seus fills quan la misèria els amenaçava. Mentre ell es recupera d'una malaltia, la casa s'omple de petites intrigues —l'escolà Benet i les seves ocurrències, l'absència preocupant d'en Rafel, marxat a Saragossa, i els assajos d'una obra per la festa major. Entre rialles i recels es teixeix una trama d'amors, secrets i lleialtats que posa a prova l'afecte que tots professen al seu protector.
L'obra de Frederic Soler reivindica la figura llegendària del Rector de Vallfogona, símbol de l'enginy popular català, i barreja comèdia i sentiment amb la naturalitat del vers. Importa perquè dignifica la llengua catalana al teatre i celebra la generositat, la gratitud i la saviesa senzilla de la gent humil.
How it begins
Sala blanca en la rectoria de Vallfogona. Quadros al oli, cadiras de baqueta, taulas de nouera tornejadas. Damunt la porta del fondo un quadro de Santa Bárbara; un fanal devant que 's puja y baixa; á la dreta del fondo una capella en forma de porta, que s'obra quant convé; al costat la entrada á una tribuna que dóna á la iglesia. Portas á cada costat, y, á la esquera, una finestra. ESCENA PRIMERA. MARÍA, ANJELA, BENET. ( La primera filant á la dreta, la segona filant á la esquerra, y, Benet, al fondo, vestit de escolá, arreglant lo fanal que tè baixát. ) María. Densá que veig que millora lo senyor Rector, m'animo. Anjela. Jo també, perquè l' estimo. María. L'estimém y ell nos adora. Quant ton pare, qu' al cel siga, entre 'ls angelets y 'ls sants, me deixá aquí ab tres infants que qui sòn no cal qu' us diga, abatuda pe 'l dolor, ab tú, aquest y en Rafelet, moriam de fam y fret, quant vingué 'l senyor Rector. Ab mirada dòlsa y bona que ja 'm torná l'alegria: –Veniu– vá dirme– María; jo dech tenir majordona La misèria dú perills dels que jo us puch salvá encara, Vòs á mí 'm faréu de mare ; jo de pare als vostres fills.– Benet. 0h!
Text from Project Gutenberg, public domain.