L'esca del pecat
L'esca del pecat retrata la vida humil del barri de Sant Cugat, a la Barcelona menestral. En Pau, un bondadós sabater vidu i veterà esparterista, viu en un cinquè pis amb la seva filla Gracieta, una noia de setze anys, bella i treballadora, que es guanya un jornal cosint colls i punys. Mentre el pare suporta amb paciència les enremaliadures dels marrecs del veïnat, la Gracieta amaga un festeig amb l'Arturo, que l'acompanya d'amagat en sortir de la feina. D'aquest amor secret en neixerà el conflicte que dóna títol a la novel·la: la temptació, la caiguda i les seves conseqüències.
L'obra té un valor especial com una de les primeres novel·les escrites en català a l'Amèrica del Sud, publicada a Montevideo el 1889. Amb un costumisme viu i un llenguatge ric en parla popular, Figuerola Aldroféu pinta la moral, la honra i la pobresa de la gent treballadora, i adverteix sobre els paranys de la seducció i la fragilitat de la virtut davant el desig.
How it begins
Me trobava en aquestas Américas, com molts, enganyat per la ilusió, sense coneixer lo verdader terreno que trepitjava y encallat entre mitj de cuatre camins, no sabent per quin çantó tirar, puig tots me semblavan prou escabrosos. Com aparició celestial, compareixeres tu, fent-me l’encárrech d’escriurer una novela en catalá; fores l’únich editor que vareig trobar en la América del Sud, obrintme pas á la barricada que ’m tapava lo benestar; sens tu, qui sab lo que hauría sigut de mí; vull que consti ma gratitut y al publicar lo primer llibre escrit en aquesta República del Uruguay, aprofito la ocasió pera demostrarte mon agrahiment. Al dedicarte aquesta novela ho faig ab tan zel, que hi va tot lo meu cor, no duptant que la aceptarás ab gust, sens veurer en ella altra cosa, que l’esperit del bon desitj que anima al que ’s repeteix com sempre ton afectíssim amich y segur servidor, M. Figuerola Aldrofeu. Montevideo, 1889. I Vina, acóstat!…¡Poca solta!… ¡Desvergonyit!… Si t’arreplego, ’t juro á fé de sabater, que, ó be podré poch, ó haig de rompre aquest tirapéu per damunt de las tevas costellas!… –No us enfadéu, home, no veyéu que son canalla? –¡Canalla! xicotassos de catorze anys?… –¿Pero qué han fet per enfurismarvos d’aquesta manera?… –No poch, per la gracia de Deu.
Text from Project Gutenberg, public domain.