La orfaneta de Menargues; o, Catalunya agonisant
La novel·la se situa en la Catalunya de l'any 1413, després de la mort del rei Martí l'Humà, quan la corona d'Aragó resta sense successor i dos prínceps rivals —Ferran d'Antequera i el dissortat comte d'Urgell— es disputen el tron en vigílies del Compromís de Casp. Enmig d'aquest món de guerres, fams i pestes, amb el poble despoblat i miserable, el petit poble de Menargues acull el drama d'una orfaneta i dels seus, les vides de la qual queden atrapades en el desenllaç tràgic de les ambicions dels grans.
Bofarull teixeix història i ficció per evocar el moment en què Catalunya, segons el subtítol, comença a agonitzar políticament. Obra cabdal de la Renaixença, reivindica la llengua i la memòria col·lectiva del país, plora la pèrdua de les llibertats antigues i converteix una humil heroïna en símbol d'una pàtria abandonada. El seu valor rau en aquesta barreja de patriotisme, lliçó moral i recreació viva del passat medieval català.
How it begins
La espasa y son amo habian tingut una mateixa sort: lo cos del rey D. Martí habia quedat en un recó de la Seu de Barcelona, y encara habian de pasar quaranta set anys, pera que algú s’en recordás de enviarlo á Poblet, á dormir ab sos avis. No habia tingut aquesta mala sort son regne: set eran los quel’ volian pera sí, mes un alt personatge habia designat ab son dit al ditxós, y aquest portaba la corona de Aragó en son cap. Bè feya lo papa Benet ó’l qui l’aconsellava: donant las coronas de una á una, s’en assegurava ell tres al plegat. Lo poble, que admira’ls efectes y no sól buscar las causas, lo poble inocent que creu en Dèu y créu també en lo influxo de las estrellas, cansat de fam, pestes y guerras, mirava al nou rey com favorit per una bona estrella, y al desgraciat Comte de Urgell com nascut en mal astre. La estrella del papa Benet semblava clara, peró’l poble se cuydaba poch de si era mala ó bona: tant avesat estaba tothom á veurer anti-papas y á víurer en cisma, desde la traslació de la cort pontifical al Cautiveri Babilónich (com deyan los de Roma parlant de Avinyó). En Roma feyan papas italians: en Avinyó los feyan francesos.
Text from Project Gutenberg, public domain.