La Parada
La Parada és l'obra amb què Joaquín Ruyra, ja vell, trenca el llarg silenci literari que havia seguit el seu primer llibre de proses. Després d'anys de convalescència de l'esperit, en què la seva ploma s'aturava davant la primera dificultat i la cartera se li omplia de treballs inacabats, l'autor torna a la vida intel·lectual i s'adreça directament als seus lectors. Amb un to confessional i autoirònic, repassa com l'èxit primerenc li va inflar la vanitat fins que una dura lliçó de la Providència l'eixarreí, ensenyant-li que el talent és un do de Déu, un deute i no un crèdit.
L'obra reflexiona sobre la fama, la modèstia i la naturalesa de la creació, tot afirmant que només mereix publicar-se allò que neix de l'exuberància de l'esperit. La prosa de Ruyra, rica, sensorial i amarada d'humor finíssim, exemplifica la mestria estilística que el va consagrar com un dels grans prosistes del català modern. La Parada perdura com a testimoni d'una veu honesta que sobreviu l'embat del temps.
How it begins
Quants d'anys han passat, amics lectors, d'ençà que a les portes del meu primer i darrer llibre de proses ens coneguérem, tot llegint-hi la mateixa devota inscripció, que encapçala el present! Aleshores, en acomiadar-me, us vaig prometre que, si Déu Nostre Senyor em mantenia el delit i vosaltres trobàveu agradosa la meva obra, no trigaria a posar-vos-en d'altres a les mans. I, certament, vosaltres la rebéreu amb tant d'entusiasme que jo no podia pas desitjar més. Si me'n vaig sentir d'elogis! Si en vaig heure d'enhorabones! Doncs bé, això, que en vosaltres era tot generositat i noblesa, fou sense dubte un mal per a mi, perquè (vull confessar públicament aquest secret del meu cor) va estufar-se'm en tanta de manera la vanitat, que ja el rei no m'era bon mosso, ni cap barret prou lluent, i vaig creure que, si ventava una crescudeta més, aviat Cervantes i els més grans prosadors no podrien de menys que cridar-me al rengle. Mireu si n'era de presumptuós! Ah!… però era un estat d'esperit molt agradable.
Text from Project Gutenberg, public domain.