L'escanya-pobres
Los mercats de Pratbell, vila de l'interior català, viuen el seu apogeu cap a la meitat del segle XIX. Enmig d'aquell tràfec de blat i diners apareix l'Olaguer, un antic traginer foraster, pobre com una rata, que de cop obre un magatzem de grans i comença a prosperar sense que ningú sàpiga d'on ha tret els cabals. El veïnat el tem i el menysprea: viu miserablement, treballa sol, menja sopes fredes i presta diners als pagesos endarrerits. Darrere la seva avarícia malaltissa s'amaga l'usura, i la novel·la segueix com aquesta passió devoradora el va dominant fins a destruir-lo i arrossegar els qui l'envolten.
Oller hi retrata amb mà mestra la figura de l'avar, "l'escanya-pobres", encarnació de l'acumulació sense fre que neix amb el nou capitalisme rural. És un estudi penetrant de l'obsessió pels diners, de la solitud i de la deshumanització que comporta, i alhora un fresc realista de la societat catalana del vuit-cents. Obra breu i intensa, resta una de les fites del naturalisme català i del millor Oller.
How it begins
Los mercats de Pratbell, d’antiga nomenada, arribaren á son més gran esplendor pe’ls encontorns del any 50 de la present centuria. Acabava d’estrenarse’l tros de carretera de Madrid á la Granada qu’atravessa á Pratbell, y essent aquesta vila cap de jornada ó de rellevo,‘n tocá’ls resultats ben prompte. Los blats d’Urgell y d’Aragó hi abocavan á torrentadas los carros, y era negoci gras no deixarlos passar endevant, provehit com estava’l país de salts d’aygua y bons molíns. Aixis fou qu’, en un sancti amen, l’esperit especulador dels de Pratbell, comprengué la jugada y plantá arreu per tota la vila magatzéms de grans, cavant sitjas al costat meteix dels cups. Un dels magatzéms que cridá la atenció desde primera hora, fou lo qu’al carrer de la Roca, vora’l portal Nou y á vint passas del Pallol, obrí l’Olaguer. Perqué ¿quí era l’Olaguer? ¿ab quíns poders contava? Heus aquí las preguntas que’s feya tothom, l’enigma que capficava als de Pratbell al passar pe’l carrer de la Roca. ¿L’Olaguer, aquell minyó traginer, fill de qui sab hónt, que fins are ha menat matxos? ¡Si es més pelat qu’una rata! ¡Si encara du pe’l cabell rastre de las pallissas hont dormia! ¿D’hónt ha tret los diners?
Text from Project Gutenberg, public domain.